Hola!
Doncs avui vull parlar d'un tema que va portar molt de debat l'altra dia a educació per la ciutadania, vam pensar des de dos persones genèticament iguals, fins a la realitat, que és el fet de clonar cèl·lules mare!
Jo crec que potser pot arribar a ser una bona idea perquè es pot investigar amb elles, i així, poder avançar en medicina, biologia, etc.
Es poden curar enfermetats i malalties que fins aquell moment no se sabien curar...
La veritat és que jo aquest tema, no és que el porti gaire bé! Però estic fent el que puc.
Aquest fet de clonació encara no està permés en el nostre país, per això hi ha gent que pensa que seria bo aprovar la llei i d'altra pensa que seria un desastre!
La religió cristiana està totalment en contra d'aquest tipus de clonació.
En fi, que jo crec que potser, ben mirat, tampoc és una cosa tant dolenta (=
Aquí us deixo una web sobre la clonació:
http://www.bionetonline.org/Catala/Content/sc_cont4.htm
dar molt! La peli es diu 10 razones para odiarte: El tema es basa en els esfoços d'un estudiant nou per aconseguir una cita amb una noia, a la qual el seu pare li té prohibit sortir amb nois a menys que la seva germana també ho faci. Com que la seva germana està al món de feminista anti-homes i anti-relacions, el pare creu que la seva filla petita mai podrà sortir amb cap noi perquè la sevagermana tampoc ho farà. L'estudiant en veure tot això decideix crear un pla al que un segon estudiant (el clàssic amb un bon cor) s'haurà de guanyar a la feminista anti-homes/relacions per ajudar al camí de l'estudiant enamorat. Així doncs, el paguen perquè vagi amb ella a un ball. Un cop al ball, la germana s'assabenta de que l'han pagat i s'enfada molt amb ell mentre que la germana petita és feliç amb l'estudiant. Al dia següent de classe havin d'escriure un poema, i ella escriu el següent: Odio cómo me hablas y también tu aspecto. No soporto que conduzcas mi coche ni que me mires así. Aborrezco esos tenis que llevas y que no leas mi pensamiento. Me repugna tanto lo que siento, que hasta me salen las rimas. Odio, odio que me mientas, y que tengas razón. Odio que alegres mi corazón. Pero aún más odio que me hagas reír y odio que me hagas llorar. Odio no tenerte cerca y que no me hayas llamado aun. Pero sobretodo odio no poder odiarte, Porque no te odio. Ni siquiera un poco. Nada en absoluto. Si voleu saber el final mireu la pel·lícula! 
